Partit molt fàcil per iniciar el campionat  d’Espanya, els igualadins van sortir motivats i els jugadors andalusos van sortir a defensar en quadre de sortida, i es que ells no disposen d’una lliga regular com la nostra que els permeti de fer un treball més serio.
Els igualadins van anar obrint espais i primer amb xuts, i després amb jugades de passades ràpides van anant obrin espai en el marcador, la velocitat i la millor tècnica individual van anar posant el pes del partit de la banda igualadina fins al final del partit, tots els jugadors van jugar a un alt nivell.

Partit molt intens a la primera part, on l’igualtat que es podria imaginar en un principi es va truncar amb una sortida increïble pel part del Castelló que en el primer minut ens va marcar dos gols, ràpidament es demana temps mort i els jugadors reben les indicacions oportunes de l’entrenador per entrar en el partit, la resposta no pot ser més ràpida, els igualadins en dos minuts marquen tres gols i posen ordre en les seves files, les jugades es trenen amb més precisió i els gols van caient en el marcador, els jugadors de Castelló  lluiten com a lleons i van retallant distàncies tímidament, però els igualadins no volen sorpreses i premen l’accelerador, això i que en Miquel va entrant més en un partit difícil fa que marxem en el marcador, la primera part finalitza amb un clar 3 a 7 a favor dels igualadins.

A la represa del partit de nou els jugadors de Castelló volen sorprendre amb una sortida ràpida, però aquesta vegada tothom està al 150% i no hi ha cap sorpresa, els igualadins sortíem amb velocitat i controlant a l’adversari que respon amb ràpids contracops que la defensa igualadina i en darrer terme en Miquel van trencant, les jugades igualadines van trenant-ne amb bon resultat i els gols van anant pujant al marcador, la resistència dels jugadors de Castelló es numantina i no donen res per perdut, lluiten cada jugada com si el marcador estigués ajustat, però al marcador la distància va augmentant  i finalitza amb un important 6 a 13 a favor dels igualadins, podem anar a descansar amb la feina ben feta.

Dissabte 19 d’abril.

Igualada HL 11 & 3 CPL Femenino Valladolid

Aquest partit semblava molt fàcil a priori veient com havien jugat els partits anteriors, però estem al campionat d’Espanya i no es pot donar res per suposat fins que està fet, els igualadins van sortir a deixar espai en el marcador des de l’inici, però els de Valladolid juguen a casa, amb la seva afecció cridant i animant, i això, que als catalans quan juguem fora juguem contra tots, ja que tots criden i animen a l’equip adversari.
Els igualadins van posant fil a l’agulla i els gols comencen a caure, però amb una resistència inusual veient els partits anteriors.
La millor tècnica individual  i una velocitat molt més alta fa que la distància comenci a ser més gran i tothom juga més tranquil, la primera part finalitza amb un 6 a 2, amb una segona part que promet molt.
A la represa molt més tranquils les jugades es van trenant, els jugadors més petits ajuden a fer un joc molt intens amb jugadors de les seves característiques, però poc a poc la distància va augmentant les sortides ràpides dels jugadors més experimentats driblant i lligant jugades donen moltes opcions als jugadors joves per marcar i tenir molts minuts de bon joc que els mes petits aprofiten al màxim.
Al finalitzar el partit un clar 11 a 3, amb el bon joc de tots els jugadors.

Igualada HL 6  & 8  Tres Cantos  Patin C

Partit  decisiu  en el encreuament (semifinals) on ens enfrontaven amb els jugadors dels Tres Cantos. Els madrilenys s’havien vist com un equip compacte i sense fissures, però els igualadins havien preparat be l’encontre i estaven disposats a passar a la final, arribem amb bona mentalització i moltes ganes.
El partit s’inicia amb una fulgurant sortida dels igualadins que en dos minuts marxen de dos gols en el marcador i enfronten l’adversari amb molta serietat, però els madrilenys no volien sorpreses i demanen temps mort, es posen les piles i surten a jugar fort i ratllant la il·legalitat, i en dos jugades de força empaten l’encontre, tot tornava a començar i de nou la vigilància de l’adversari, la pressió per recuperar el puck buscar opcions d’atac sobre tot de l’estic d’en Oriol i d’en Xavi, les jugades anaven passant i els igualadins de nou passen al davant, amb una forta pressió dels madrilenys, però els igualadins de nou s’escapen marcant un altre gol, els canvis entre els madrilenys es constant, però els igualadins no poden fer tants canvis, ja que l’adversari es de primer nivell i aguanten amb canvis individuals, quan arriba de nou una jugada de força dels madrilenys i un altre gol, amb el que s’arriba al final de la primera part.
A la represa del partit tothom te pressa per marcar, els igualadins per marxar definitivament en el marcador i els madrilenys per escurçar distàncies i atrapar als igualadins. Amb una jugada de contracop en superioritat es planten davant d’en Miquel i aconsegueixen marcar. Les jugades continuen i els igualadins tornen a marcar, tornen a defensar com a lleons, però el cansanci comença a passar factura i els madrilenys escurcen distància amb dos gols, es demana temps mort per descansar i posar ordre, manquen 4 minuts i guanyem d’un gol, els madrilenys pressionen i juguen ratllant la il·legalitat i aconsegueixen l’empat. Sols manquen dos minuts i mig i en una acció de contracop els madrilenys es posen pel davant per primera vegada en el partit i això suposa un fort cop pels igualadins que s’han deixat la pell en la pista, es treu el bulling i lluiten per aconseguir el gol de l’igualada, però en comptes d’això son els madrilenys els que després de fer una forta entrada sobre en Oriol s’escapen i aconsegueixen batre en Miquel, els igualadins estan abatuts, però encara manca un minut i juguen amb totes les seves forces per escurçar les distàncies, però els madrilenys pressionen, agafen i fan tota mena de tretes per evitar que els igualadins s’apropin a la porteria, i arriba el final del partit, els igualadins cauen trencats per l’esforç i per l’injustícia  de la permissivitat arbitral envers els madrilenys.

Diumenge  20 d’abril.
Final de consolació (3r. i  4t. Lloc de la classificació)

Club Patin in Line Castelló   1  & 8   Igualada HL

Darrer partit pels igualadins que es juguen la possibilitat de ser tercers o tornar cap a igualada amb les mans buides, i des de l’inici del partit els igualadins demostren que han vingut a demostrar la seva qualitat com a jugadors i inicien l’enfrontament amb  unes jugades de tiralínies buscant els punts febles de l’adversari, fins que troben una escletxa i arriba el primer gol, els igualadins estan dins del partit i dominen a l’adversari tant en atac com en defensa. Les jugades s’alternen, però el perill arriba sempre de les files igualadines, de nou aprofiten un bon contracop i es planten davant de la porteria de l’adversari i de nou baten al porter del castelló, el partit no es podia posar de millor forma pels igualadins, que tenien davant un rival que disputava totes les accions amb molt de seny i de perill, però els igualadins no volien donar cap oportunitat als jugadors de castelló i els pressionen per tota la pista, en una acció de força un jugador igualadí es expulsat i els jugadors de castelló veuen una oportunitat d’escurçar la distància, però es converteix en una trampa, la disposició en la pista a priori en contra, dona ales als igualadins que tallen les passades i en ràpids atacs aconsegueixen marcar dos gols  en inferioritat, ja s’ha obert definitivament l’escletxa, però els castellonencs no donen mai res per perdut i en una acció amb un fort xut sorprenen la defensa i en Miquel, aconseguint el seu gol. Amb aquest resultat s’arriba al final de la primera part.
A la represa els igualadins surten a no deixar-se sorprendre i juguen a un ritme altíssim, ara amb canvis continus que donen descans als seus jugadors, els igualadins pressionen i recuperen el puck, surten al contracop i aconsegueixen marcar, la distància augmenta i el ritme de joc no baixa, els igualadins estan fent un molt bon partit, i marquen el ritme en tot moment, arriben amb facilitat a la porteria del castelló i posen a prova el seu porter que va sent abatut  una i altra vegada, fins al vuitè gol, amb que finalitza el partit.
Els jugadors esclaten d’alegria, ja els ha arribat el premi, un magnífic campionat amb un sol partit perdut i unes sensacions excel·lents al llarg del campionat, han aprés moltíssim, han agafat molta experiència per altres ocasions i podem tornar a casa amb una copa i les medalles de tercers classificats i l’ovació de tot el pavelló en peus.


Josep Antón Ropero.