Els juvenils van entrar freds a la pista, en els dos primers  minuts van encaixar dos gols  que van marcar el partit, ja que la pista rellisca  molt i costa molt de patinar, sols els jugadors que estan molt acostumats al seu tacte saben treure tot el profit, ja que els adversaris prou feina tenen en aconseguir una estabilitat en el desenvolupament normal del joc, però això ja se sabia com se sap d'altres anys i el que cal es adaptar-se el més aviat possible i aprofitar el joc.
El Sant Adrià a més va fer una defensa individual asfixiant per tota la pista i quan ells no tenien el puck  aconseguien la seva recuperació  molt  aviat, cosa que dificultava l'organització del joc per part dels igualadins que sols van aconseguir veure porteria per en Marc Valls el capità que acostuma a treure petroli d'allà on no hi ha, però de seguida va tornar la defensa individual asfixiant i ofegats van morir,  amb un  3 – 1 al final de la primera part i a la segona un tant de lo mateix, cal i la bona disposició d'en Miquel al sortir a defensar la porteria a la segona part, l'actitud d'uns i altres no va canviar i a la segona part van encaixar quatre gols més. Partit per reflexionar sobre actituds que no aptituds i per una pista per oblidar.

Repetició de la jugada, però  ara en la categoria  júnior, i aquest equip encara amb l'afegit de tenir la mitat de l'equip de categoria  juvenil, cosa que dificulta el joc davant d'un equip de jugadors més grans, molt equilibrats en el joc, amb un gran físic que supleix  amb  escreix la part tècnica que alguns jugadors no tenen, però amb una voluntat de ferro.
Els igualadins es van defensar de tot, de l'equip adversari molt ben col·locat a la pista, de la força dels rivals i de la pista mateixa, jugant contra tantes coses els júniors es van anant perdent en el partit i diluint-se com un sucre en el cafè.
Cal que tots plegats treballem per millorar les expectatives de l'equip, escasses actualment.

Partit  jugat al mig dia del dissabte, mala hora per un encontre de jugadors sèniors, ja que alguns dels components igualadins no van ser presents per diferents  motius, entre altres de feina.
El més igualat dels partits de la matinal de dissabte, els igualadins van donar la cara i de quina manera, a pesar de les absències abans esmentades i de la pista, a la que no ens cansarem de fer responsable de la major part de desgràcies en aquesta jornada.
Els igualadins van oposar una bona defensa al Sant Adrià, però la millor adaptació a la pista dels jugadors barcelonins els va anant donant avantatges tècnics i algun de tàctic, ja que podien fer millor les frenades i arrancades a la pista.
Els gols es van anant succeint a una i altra porteria, amb un cert avantatge pels jugadors barcelonins aconseguint arribar al final de la primera part amb un  4 – 2.
a la represa del partit els barcelonins van aconseguir un gol molt ràpid que va agafar per sorpresa als igualadins, però que van respondre molt be, aconseguint calmar el joc i fent  jugades molt meritòries i el marcador es va escurçar en dos gols 5 – 4 i qua ja semblava que els tenien, una jugada de mala sort, i ells aconsegueixen el 6 – 4 que barra el pas als igualadins amb poc temps de maniobra, i en el darrer minut encaixen el definitiu  7 – 4.

L'equip  femení va ser l'únic  equip que va poder jugar  diumenge, la resta de partits es van haver de suspendre per la pluja, i les noies es van salvar pels pels.
Les igualadines van plantar cara a les jugadores barcelonines i el resultat demostra l'evolució que l'equip va fent, a la primera volta al partit jugat a igualada les jugadores barcelonines van guanyar per 14 a 0, avui  sols van poder fer la meitat i amb l'ajuda de la passivitat de l'àrbitre en un parell de  jugades, a més les igualadines van poder marcar  2 gols, un per part de la capitana l'Elisenda i altre per la Laura Rey, que sempre està amb la canya a punt i en bona posició per rematar a porteria.
L'equip va fer un partit amb un bon plantejament i va evitar en una pista tan difícil caure amb un resultat semblant a la primera volta.
Cal felicitar a totes les noies per la progressió i animar-les a seguir treballant.