Partit  molt  disputat el jugat  a rubí, amb dos equips amb ganes d’emportar-se la victòria, la primera part es va finalitzar amb un  1-1  i  moltes  ocasions per les dues bandes que els porters es van dedicar a desfer en una gran primera part, però a la segona tres minuts de glòria del rubí, enfonsa als benjamins, que van veure que d’una falta no assenyalada i una posterior enrabiada va venir el gol del rubí i un parell més en tres minuts, els benjamins no van saber assimilar aquest tràngol i el ribí va aprofitar per marxar en el marcador, ni el gol posterior dels igualadins va servir de res, ja que ells van tornar a marcar de nou.
Be, de tot s’ha de treure la part positiva, i es que de tot es pot aprendre, no ens podem enfadar, s’ha de treballar per l’equip i tractar en tot moment de fer jugades positives per l’equip que som tots.

A la tarda,  final  del Play Off Infantil a  Castellbisbal, amb dos equips disposats a donar-lo tot per poder guanyar i passar a disputar el campionat d’Espanya.

Els jugadors igualadins sortien amb les ganes de fer bo els pronóstics de clars favorits, i els jugadors del rubí a donar la campanada i treure’s l’espina de perdre els dos partits de lliga. La intensitat i l’emoció estava assegurada i per posar-ho millor, a la primera jugada d’atac els jugadors del rubí aprofiten una primera errada en defensa es planten davant d’en Miquel i aconsegueixen gol. 0-1, això que sembla una galleda d’aigua freda pels igualadins no es altra cosa que el revulsiu que necessiten per posar en marxa tota la maquinaria de joc i comença la roda, amb passades bones i accions de perill que en principi desfà el bon porter del rubí, però els igualadins comandats per en Xavi no estàn ni dos minuts a igualar el partit amb una jugada amb sortida de l’eix de la defensa i marxant pel centre en Xavi dribla a dos jugadors i marca per l’escaire dreta del porter. 1 – 1 que posa les coses al seu lloc.
El gol encara dona més ales als igualadins i marca el ritme del partit, ja que els jugadors del rubí es tiren enrera i surten en ràpids contraatacs intentant sorprendre als igualadins, però la lliço està apresa i de nou en jugada fent una paret en Xavi marxa del seu marcador i salva la defensa del rubí  marcant de nou. 2 – 1, han passat sis minuts de l’inici del partit i està cremant amb jugades ràpides i vistoses, els igualadins han trepitjat l’accelerador i van en cinquena.
Les jugades continuen amb un ritme molt alt, no podem oblidar que es una final. Amb els dos equips més competitius, entrem en jugades que s’estavellen en la sòlida defensa i en els millors porters del campionat, fins que a cinc minuts del final en Xavi de nou s’escapa driblant a un adversari, es planta davant del porter que rep l’atenció d’en Nacho que demana el puck i en Xavi enganya al porter posant el puck a l’escaire, de nou marxem amb altre gol al marcador, posant distància i marcant el territori, així  acaba la primera part.
Descans, ordres de treball, de no baixar la guàrdia, però es que tenim al rival ferit de mort i es confien massa.
A la represa, de nou una calcomania de la primera part, sortida com un coet dels jugadors del rubí i quan encara estem mirant el buling, recollim  el puck de la porteria, de nou la mateixa errada, massa relaxament i es que estem a la final.
Però a l’igual que la primera part de nou revulsiu  després de uns minuts de força dels jugadors vallesans, però els igualadins son més forts, son més equip i arriba el quart gol de l’estic d’en Oriol quan portem 7 minuts de joc, en Oriol arrenca de la nostra defensa i amb un ràpid driblin trenca l’esquena del seu defensor i marxa en velocitat, dribla de nou al darrer defensa i marca per l’escaire, és el 4 – 2, el treball dona el seu fruit i continuem treballant, el final està més aprop.
Les jugades continuen i el rubí apreta de valent, nosaltres ataquem i defensem amb ordre, però en una errada, entren dos jugadors que guanyen l’esquena del darrer defensor igualadi i fa impossible l’estirada d’en Miquel que està fent un partit increible amb aturades molt bones, però arriba el gol del rubí i puja el 4 – 3, l’alegria del gol i algun crit d’ànim de campions envers el rubi, esperona als igualadins que  dotze segons  més  tard  de  nou  marquen, és de nou en Oriol que trenca totes les esperances del rubi amb un increible gol entre les cames del porter que fa embogir als espectors igualadins i els afeccionats en general, resten set minuts i de nou guanyem de dos gols, 5 – 3, un còmode coixí que portem fins al darrer minut, on el rubí treu al porter i posa un altre jugador per tractar a la desesperada de marcar un gol, posar els nervis del costat igualadí i intentar forçar la proroga, però els igualadins paren l’embranzida del rubí, recuperen el puck i a dos segons del final en Hector tira a porteria i marca el definitiu gol, 6 – 3  que fa trontollar els fonaments de la pista del Castellbisbal, amb un crit a l’unísono d’alegria, de nou  som  campions de Catalunya.
Aplaudiments, crits d’alegria i quan tot torna a la calma, la felicitació al rubí, han estat un digne adversari de la final que ha fet aflorar lo millor de cada esportista d’un i altre equip.

Molt bon partit dels alevins que van plantar cara i de quina manera als Tsunamis, tots els igualadins van donar el do de pit per frenar les jugades dels barcelonins que arribaven en ràpids atacs, però sense donar res per perdut, cal  l’inferioritat de jugadors, juguen posant tots els sentits i mirant de fer jugades per aconseguir el gol.
Vam estar molt aprop, però la superioritat numérica dels jugadors barcelonins, poc a poc es va imposar a la pista i al final vam sortir derrotats, però sols en el resultat, ja que aquest jugadors estan aprenent  molt i això no es paga amb diners.

El juvenils van rubricar  una matinal  esportiva amb un dels partits més bonics  que els he vist aquesta temporada. Tot l’equip va ser una pinya i es van dedicar a jugar en equip, amb jugades que van treure els colors a més d’un jugador adversari en veure la superioritat tècnica de l’equip igualadi.
El partit es va forjar des de la porteria amb un Pol molt segur sota els tres pals, que sols va veure alguna petita errada que els jugadors del Tsunamis van aprofitar al màxim, aconseguint sols tres dianes.
Però des de la porteria com deia abans es va gestar el bon joc dels igualadins que sortien en velocitat, tot i les dificultats de la pista, amb un joc amb jugades trenades i la participació de tots els jugadors.
Cal esmentar la gran progressió d’en Marc Macarulla i n’Enric  Puig, que estan brillant amb llum  pròpia i que aporten molt a l’equip, o l’experiència d’en Isaac Robles, que defensava molt be i donava passades molt bones per iniciar els atacs, particularment va brillar en Albert Muntadas, que cada dia juga millor, és com un Xavi del barça, amb un control total, passades mil·limètriques i donant al partit el ritme que millor va per cada moment, la velocitat d’en Marc Valls, amb escapades que feia impossible l’arribada dels adversaris o el potent xut i el saber estar a la pista de’en Xavi Álvarez, que a l’igual que l’Hector el dia abans s’havien proclamat campions de catalunya a la categoria inferior i van matinat per tornar a jugar i ajudar als companys, el bon joc desplagat per en Aimar que posa chispa a les jugades o en Martí, que lluita a cada segon per estar a l’alçada dels seus companys, però  tot el joc desplagat, no seria possible sense un bon director d’orquestra com en Toni Marcet, que ha fet d’aquests jugadors un equip, que encara ens pot mostrar moltes coses.

Les jugadores igualadines es van trobar a barcelona un ós dur, les jugadores del Tsunamis van fer una barrera davant de la seva porteria que les igualadines van trobar molt difícil de trencar i sols amb molta voluntat i perseverància ho van aconseguir.
Al terreny de joc les jugades anaven amunt i avall amb joc vistós, però amb manca de punteria, o segurament molt bona feina de les porteres, que van demostrar que la tecnificació va bé per progressar.
El conjunt igualadi va anar a remolc tot el partit i no vam poder aconseguir posar nervioses a les jugadores barcelonines que van marxar de 3 a 1 al primer quart d’hora i sols al final de la primera part arribar el gol de l’Irene en jugada pel centre i xut a l’escaire que sorpren a la portera dels Tsunamis.
A la represa dues errades tontes donen dos gols més a les jugadores barcelonines, però continuem treballant i ara es la Mireia qui marca per baix pel petit espai que deixa la portera, posant el 4 – 2 al marcador.
Les barcelonines s’estiren i tornen a marcar 5 – 2  amb un xut que la Maria no pot veure, ja que estava tapada per una jugadora.
Tres minuts més tard tornen a marcar en una errada defensiva i la Maria arriba tard en l’acció, el 6 – 2 puja al marcador.
Les jugades encara continuen, resten cinc minuts i encara podem tenir alegries, i així va ser com la Irene de nou marxa de la seva marcadora i amb un xut creuat marca de nou, aquest és el 6 – 3, les jugadores barcelonines treuen el geni, i en ràpida jugada marxen de la defensa i tornen a marcar, és el definitiu 7 – 3  amb que finalitza el partit, i una llarga jornada de bon hoquei.

Josep Anton Ropero