Els benjamins han fet  aquesta setmana un magnífic  partit on  han  jugat  de  tu a tu amb  els Tsunamis. El partit va iniciar-se amb  molta empenta per part dels dos equips i amb  una bona  tàctica, s'havia de defensar a tope i els peques es van posar les piles, les jugades que s'anaven lligant  i  molt  vistoses, els peques cada dia juguen millor i els pares ho agraeixen amb aplaudiments  que donen moltes forces en la lluita esportiva.
La primera part va  acabar amb un empat a 1, tots dos equips van jugar molt bé, pels igualadins va marcar en Dani Pérez en una jugada molt maca de contraatac.
A la segona part la igualtat continua en un principi, però els barcelonins es van imposar en dos clars contraatacs i van treure avantatja en el marcador, però els igualadins no es rendeixen i lluiten per cada possessió en joc, quin partit mes bonic.
A la darrera part, tot igual, molt bones jugades i tothom que jugava  molt be, els igualadins tornen a marcar per mitjà d'en Àlex Cano que rep una assistència de l'Alba que va tallar un atac dels barcelonins.  Al  final un 2-5  amb  un  partit extraordinari dels més peques.

Partit  molt  interessant, amb  un  marcador molt igualat  i amb  unes alternances que donava la possibilitat de guanyar a un o altre equip, que van fer un bon hoquei al llarg dels quaranta  minuts de joc.

Per quatre vegades es va  trobar el marcador  igualat a gols sense  comptar el de l'inici del partit, això  dona la visió de com va anar el partit i de com van lluitar els dos equips per emportar-se els  3 punts.  Els igualadins van ser els primers de marcar amb una passada  des del racó a la frontal on venia en Toni Marcet que sorprèn al porter amb un obús per l'escaire esquerra, el gol sembla que doni als igualadins una certa moral de cara a porteria, però lo curiós del cas es que la jugada dels igualadins es repeteix però ara com a protagonistes els jugadors barcelonins que empaten a un, la mateixa jugada i el 1 – 1.
Els jugadors barcelonins el gol els anima i pressionen, recuperen un puck i marxen cap a porteria on incomprensiblement li fan un passadís al jugador que tira a porteria passada de revés superant en Cristian, un 1 – 2 en una clara errada defensiva.
Els igualadins no estan disposats a anar per darrera i incrementen el ritme, surten d'un 2x2, superen a un defensa i en Xavi Majoral es treu un xut ras i bat al porter visitant, el marcador de nou igualat. El joc continua i els igualadins es queden en inferioritat i en el Power Play els barcelonins aconsegueixen  marcar i marxar a la mitja part amb avantatge.

A la represa tot continua igual, els dos equips que van pel partit i de nou els igualadins amb una bona sortida aconsegueixen marcar  amb  un  gol de murri i després que reboti en el porter i entra a porteria, una altra igualada, ara a 3 gols, els igualadins continuen amb  força i lluitant  molt totes les possessions, en Roger  surt des de darrera de la pròpia porteria i marxa en velocitat, dribla a un, a dos oponents i xuta un obús per l'escaire  marcant  el 4 – 3,  tot  sembla  que  vagi be  pels igualadins, però en l'estona tonta que acostumem a tenir, els jugadors  barcelonins  l'aprofiten i en dos minuts marquen dos gols que ens tornen a deixar  molt per darrera, no es just, hi ha una igualtat en el joc, no podem perdre així.
Els igualadins treuen forces i augmenten el ritme, la pressió obliga a fer faltes i en la superioritat els igualadins aconsegueixen  marcar de nou, manquen tres minuts i encara podem com a mínim  aconseguir un empat, seria el digne premi al joc de tots dos equips, però els barcelonins no volen que els atrapem i la lluita està ara en una porteria, ara en l'altra, els igualadins pressionen i tiren a porteria, el pal rebutja el puck i els barcelonins aprofiten i munten l'atac, veuen al Cristian descol·locat i xuten a l'escaira i aconsegueixen  marcar, passem en un no res de tenir l'Igualada a tenir dos gols en contra i mig minut de temps que no dona per res més, al final  un  5-7  que ens deixa un mal sabor, la vida no es justa veient el partit  jugat.

Els juvenils van fer un partit d'aquells que fan afició, èpics en els darrers minuts amb una intensitat i bon joc al llarg del partit  que va treure aplaudiments en moltíssimes jugades i amb els altres destacats, els pals de les porteries que van aturar moltes jugades que cantàvem com a gol.
Els juvenils també avui comptaven amb moltes baixes que posava en dubte a l'inici del  partit el resultat, el joc que es podria aconseguir i com jugaríem davant dels sempre lluitadors Tsunamis. De seguida es van començar a esvair els dubtes, en Marc Valls es va posar l'equip a l'esquena i amb la inestimable ajuda de tots els seus companys van sortir a buscar un resultat positiu, el joc molt igualat en els primers minuts es decantava a un o altre costat quan arribava un gol, però es que les jugades molt bones s'anaven alternant a una i altra porteria, per cert en Miquel Rabell va fer un molt bon partit salvant moltes jugades que els Tsunamis cantaven com a gol, va fer un partit molt serio sota els tres pals i ens va fer recordar en Pol Valls lesionat d'un turmell. A més teníem les absències d'en Albert  Muntadas i en Oriol Morera d'intercanvi a alemanya, i tots els seus companys es van multiplicar per evitar que es notés l'absència d'aquests jugadors importants per l'equip, així que en Marc  llançava contraatacs, que seguien en Marc Macarulla o en Enric Puig, quan no era en Xavi qui portava les regnes amb passades a l'Hèctor o en Aimar que va fer un magnífic partit, la Irene també va estar molt be  amb  arribada a porteria, però sense poder veure gol, en Albert i en Roger van progressant i cal donar la benvinguda a en Martí  Piqué  que va jugar els primers minuts  defensant els colors  igualadins, l'equip es va reforçant amb  nous  jugadors que sempre van be.

El partit va estar igualat  a tres gols  fins els darrers dos  minuts, cal que els igualadins portaven molts pals i amb unes jugades molt perilloses per la porteria barcelonina que al final en el darrer minut van foradar els igualadins aconseguint una victòria èpica i merescuda pel joc  desplegat i per la confiança en tirar el partit endavant des de l'inici.