Partit  molt  emocionant amb  dos equips entregats  que van  oferir  un gran espectacle, riu-te d'un partit de sèniors, aquest vailets  ens van tenir el cor en un puny, amb jugades que cantaven gol, amb bones actuacions dels porters i amb alguna errada dels jugadors, però apassionant.
El primer gol igualadí va ser de jugada personal al disputar un puck  a mig camp en David Muñoz marxa d'un adversari i dispara elevant el puck, marcant un magnífic  gol.
L'equip de l'Uroloki va empatar el partit a la segona part i va donar encara més emoció a l'encontre i va posar l'ai al cor a les dues afeccions, que cridaven animant als seus jugadors, fred, ningú es recordava del fred que feia fora.
El segon gol va ser una obra mestra d'en Dani Pérez que surt des de la defensa i després de driblar a un adversari  marxa cap a porteria, fixa al porter i fa una magistral assistència a en David, que sols ha de tocar-la per marcar el gol.
La resta de l'equip van estar tots  molt  treballadors,  lluitant  totes les possessions amb les ganes i la il·lusió d'aquesta edat. Continueu jugant i treballant així en els entrenaments.

Partit desigual, amb  dos  equips  molt  diferents, per un  costat els igualadins amb  una  plantilla plena de benjamins i un aleví  contra les  torres del Sant  Andreu, jugadors  de  darrer any i amb  una alçada  considerable.
Però vam  disputar  un partit com  sempre  amb  alegria  per  jugar, amb  jugadors  més  grans, però  això  ja ho sabien  abans de temporada, que perdedor, també, però lo que te més valor  pels pares, tècnics i els propis  jugadors, és el fet de  competir, de gaudir  jugant un  partit, de  jugar  molts  minuts  sense estar a la banqueta, de passar-ho  be, cal  que perdem, aquí lo més important  es  jugar, lo que aspirem els adults, guanyar, ja arribarà, ja que aquests menuts estan  aprenen  molt, i quan creixin  una mica més, ja guanyarem.   Continueu  treballant  amb  la mateixa  il·lusió, endavant.

Els infantils van iniciar l'any com van  acomiadar l'anterior,  amb  una victòria, cal que la primera part va ser molt fluixa  degut a no escalfar prou.
Van sortir a la pista adormits i el joc es va ressentir molt en qualitat i en quantitat de jugades finalitzades.
La primera part  acaba amb un raquític  2 – 1 que donava esperances als barcelonins de donar un bon espant als igualadins, a la segona part ja van sortir més desperts i amb consignes noves que van donar un bon resultat.
En Xavi desperta i treu la mes poderosa de les seves armes, el xut o slap  i deleix al public amb uns gols des de diferents posicions que posen les coses al seu  lloc.
La Irene va estar  molt activa  però  poc encertada de cara a porteria, donant  molt  joc  als companys, la Laura va aconseguir un nou  gol i l'Helena va estar a punt, la progressió de totes dues es molt  bona, la resta de jugadors  un  pel  apagats o mig adormits, serà pel fred?

Els juvenils  igualadins han  disputat  un  bon  partit, davant  tenien un  potent  Sant Andreu que  lluitava  per  emportar-se els tres punts de  les Comes, i al final  han  estat taules, cal que ha quedat  un  mal  sabor de  boca degut a algunes decisions arbitrals, però no es pot fer res, es qüestió d'opinions i una es la del senyor  col·legiat i altra va ser la del públic de les comes.
L'equip va funcionar a ritmes diferents i segons com anàvem, portàvem el ritme del partit i alguna estona  amb l'ai al cor  en veure que marcaven ells o que podien posar-se pel davant al marcador.
El partit va ser molt interessant  tàcticament i els dos entrenadors van fer un us intel·ligent de les armes amb que comptaven, uns el contracop, altres buscant les esquenes de la defensa, aprofitar 1 contra el porter  o  mirar de tenir  superioritat numèrica en l'atac.
Els igualadins van  donar una molt bona imatge d'equip i van rebre amb els braços oberts el retorn d'en Isaac després de sortir de la lesió.  Com la resta d'equips, a seguir treballant  i els  resultats  arribaran.

L'equip júnior  igualadí  torna  a ensopegar, aquesta vegada amb el Sant Andreu, un equip amb una llarga trajectòria, que va posar  molt  difícil el joc als igualadins, que cal que es van esforçar en el joc, no acaben de trobar-se com a conjunt, tots han de ser una pinya, tots  han de jugar en equip i protegir als companys quan tenen una errada, cobrir les esquenes perquè ells facin lo mateix  amb l'altre jugador,  aquest es el problema  més  gran  que jo veig  en  l'equip, tots volen  ser  el  salvador de la pàtria i cadascun va per lliure.
Les consignes de l'entrenador no son aquestes, en Toni demana  treball, equip i sacrifici envers l'hoquei, si algun dels jugadors no esta en la mateixa ona, l'equip el costarà d'anar  endavant.
El treball ho es tot, ara caldrà que tot treballin  amb el mateix  objectiu i començaran a sortir del pou de resultats negatius.

La  propera  setmana  16 i 17 de gener, ens desplaçarem  a Barcelona  per  jugar  amb  el Sant Adrià  amb  qui  jugarem  en  totes  les categories.