Primers partits de la segona volta i dues victòries, una d'elles la de sèniors, de les que fan patxoca, de les que conviden a veure les coses amb els millors ulls, els que dona la seguretat d'estar treballant en la bona línia.

Els  resultats dels partits van ser aquests:

Partit molt fàcil el jugat a la pista del Rubí, els jugadors igualadins es trobaven amb l'equip B del Rubí, jugadors tots nous d'aquesta temporada i amb un escàs rodatge. El primer partit jugat a les comes es va jugar una mica al ralentí per no fer mal amb el resultat, però aquest cap de setmana, tot i mirar de no fer mal, (els igualadins van fer un molt bon entrenament amb els amics de Rubí) sense forçar la màquina, millorant aspectes tècnic-tàctics que en altres partits no es pot fer, però sempre dins del respecte als jugadors adversaris es va arribar a 21 gols, cal esmentar la bona relació de tots els jugadors que va ser molt cordial, i es que jugant es com s'aprèn.

La paciència es una virtut i els igualadins han estat treballant per aconseguir un resultat positiu amb la lliga més competitiva (Autonòmica) de l'estat Espanyol.
Fins aquest moment tot havien estat empats amb equips molt bons i difícils com el Premià o els Tucans de Barcelona, tots dos amb empats i resultats igualment increïbles, igualades a 8 gols, tot un espectacle per la vista de l'espectador, però els jugadors treballen per quelcom més, ells volen guanyar i per fi els ha arribat l'hora.
Les darreres setmanes es va posant l'accent en el treball defensiu i aquest comença a donar fruits, aquest cap de setmana els igualadins van sortir més endollats que mai en defensa i poc a poc les coses es van posar al lloc ideal pels interessos igualadins, el primer gol arriba i ens posem pel davant al marcador, la serenitat regna a la banqueta i el treball continu amb una bona rotació de la segona línia que dona un repòs als jugadors en el joc tan ràpid que es desplega a la pista, tècnicament podem anar lligant més jugades i arriba el segon gol i esclata l'alegria a la banqueta, les consignes continuen sent bon treball defensiu i sortir de la defensa fent jugades i tot s'està desenvolupant com si fos una partida d'escacs, dominant amb ràpids moviments d'atac i replegant-nos i defensant forts després, evitant els xuts directes, defensant aprop d'ells i quan millor jugaven, el Vilanova aconsegueix marcar, 1 -- 2, no passa res, hem de continuar treballant igual com fins ara i de nou els igualadins aprop del final de la primera part, aconseguim marcar en una superioritat 1 -- 3, amb aquest resultat arribem a la fi de la primera part.
Al descans es parla de continuar treballant bé en defensa, de no baixar el ritme endiablat que portem, de demanar un canvi si algú el necessita, sense problemes i amb la certesa que avui les coses poden ser molt positives.

El partit es reprèn amb la velocitat de la primera part, es un ritme molt alt però cap dels dos equips vol baixar el ritme i les jugades van ràpides a una i altra porteria amb grans actuacions dels porters, en Miquel per l'Igualada i en Oriol pel Vilanova. El joc es decanta pels colors igualadins i en una gran jugada de contraatac aconsegueixen foradar la porteria vilanovina i puja al marcador el 1 -- 4 son uns moments de gran joc, però arribant cap a la la meitat de la segona part una inferioritat dona una injecció de moral als vilanovins que redueixen el marcador a 2 -- 4, aquest fet dona ales als vilanovins que redoblen esforços i posant setge a la porteria, els igualadins continuen defensant molt forts i els minuts continuen passant, les jugades continuen i en un contraatac arriba el tercer gol dels vilanovins que es venen amunt 3 -- 4, però els igualadins no estan disposats a cedir més terreny i en la següent jugada aconsegueixen marcar  el 3 -- 5, resten tres minuts i mig i en una acció desafortunada, un igualadí es expulsat per dos minuts i tenim de jugar l'inferioritat, molt segurs, treballant de valent aconseguim que passin els dos minuts i els vilanovins no han aconseguit marcar, hi ha canvi de línia i tirem amunt, intentant aconseguir un gol més, fer un bon atac, allunyar el puck de la nostra porteria i també mirar de marcar de nou, però els segons es van esmicolant i finalitza el partit, el 3 -- 5 ja no es va bellugar del marcador aconseguint aquest tres punts pels igualadins en una pista molt difícil, a un equip que a més juga la lliga plata de la Nacional espanyola, amb un bon equip, però que avui hem pogut guanyar, amb una virtut, la paciència i amb un bon treball defensiu.

Josep Anton Ropero