Cap de setmana molt negatiu pels equips de l’Igualada hoquei línia, trobar-nos amb el potent Rubí Cent patins no ens ha portat bons resultats, però si bones experiències per progressar con a jugadors i equip.

Els  resultats dels partits van ser aquests:

El primer equip igualadí va mostrar lo millor de si mateix a la nova instal·lació de la Llana que no es altra cosa que la major pista actual del territori espanyol, una instal·lació de mides olímpiques (30 x 60m) que va posar a prova totes les capacitats dels jugadors igualadins, que son moltes.
Els igualadins es van trobar al davant un equip ple de jugadors que estan a la màxima categoria espanyola i que no seran a les finals del campionat d'Europa pels pels, ja que no van aconseguir el lloc que els hauria donat la plaça per molt poc. Els igualadins a més tenien dues baixes de pes, en Nil Domènech i en Cesni Gil, que treia força un a cada línia de joc, però això no treu la son als igualadins disposats a jugar totes les seves cartes en el partit.
Els igualadins es van trobar incòmodes a la primera part fins que van anant acostumant-se a les mides del terreny de joc i al joc que el Rubí feia, els espais als quals estem acostumats, es tanquen amb bona disciplina d'equip, però el divendres era impossible, davant de l'immensitat del terreny de joc, així que amb molta feina el Rubí anava trenant jugades buscant els punts febles dels igualadins i forçant errades que els dones l'oportunitat de superar la bona defensa igualadina i finalment el seu porter, en Miquel Rabell, que tot i la bona actuació ens vam anar a la mitja part amb un 7-0.
A la represa, el joc dels igualadins encara millora més i ja més adaptats a les mides de la pista posen en dificultats la defensa i la porteria vallenca que al final es superada avui per en David López, un dels joves jugadors igualadins que va millorant cada dia.
Les jugades de qualitat es donen a una i altra porteria, deixant una agradable sensació als espectadors e l'espectacle d'hoquei que s'estava veient, i que el resultat al marcador no reflectia, ja que els igualadins les oportunitats no acabaven de quallar i finalitzar i els jugadors del Rubí els entrava tot el que la defensa i en darrer terme en Miquel no podien aturar, tot i la gran qualitat tècnica dels igualadins, però be, així es l'esport i com a bons esportistes així ens ho prenem, el proper partit segur que serà millor i el resultat molt diferent.

Els benjamins s'han trobat avui amb el Rubí un dels aspirants a guanyar la lliga, un equip compacte i molt nombrós que ha tingut de treballar de valent per guanyara a l'equip igualadí, que en tot moment ha donat la talla de un gran equip, les accions molt bones pe part dels dos equips ha fet gaudir a tots els assistents de un partit molt bonic que s'ha decantat pel costat dels vallencs.

Bon partit dels prebenjamins si tenim en compte que tenien tres baixes importants, una d'elles a la porteria avui defensada per l'Unai que ha fet un gran partit, i el treball inestimable de l'Àlex i el Roger que son el cor de l'equip.

Avui de nou els infantils han caigut davant d'un gran equip, el Rubí ha mostrat una bona qualitat tècnica davant dels igualadins, que responien també amb grans actuacions, però de nou el fet de no tenir una banqueta més àmplia anava en contra dels interessos igualadins que al final han sucumbit. Però hi han alegries com que per segon partit consecutiu Marc Torrents vegi porta a l'igual que Albert Mudarra, el màxim anotador igualadí es el capità en Roger Mas.

Partit intens, molt intens, en ell competien dos equips disposats a fer prevaldre un la qualitat tècnica i la garra pel costat igualadí i pel costat vallenc tenen una gran plantilla molt nombrosa que cada dia treballa millor, el resultat es un grandísim partit com ens te acostumats els juvenils que pensen més en el lloc que els ofereix l'entrenador per ser a l'equip sènior que a  vegades el mateix partit de juvenils, però el dissabte el repte era molt seriós i la concentració era màxima, cal que a vegades es cau en la provocació de persones que en comptes d'animar es dedica a insultar a uns jugadors que estan fent esport, però no es d'ells que vull parlar, si de l'esperit dels igualadins que anaven superant amb molt bona tècnica individual i un gran físic la superioritat en nombre dels vallencs que a la seva pista son temibles, el treball dels igualadins va ser molt bo i poc a poc van anant posant un o dos gols de diferència que feia el joc igualadí  molt més efectiu i donava una tranquil·litat de cara als minuts finals, on encara es va superar i arribem al 6-9 que donava aquesta setmana l'única victòria dels equips de l'Igualada.

Les noies també es van desplaçar al poliesportiu de la Llana i també van quedar sorpreses de la magnitud de la instal·lació, les noies habituades a pistes de 20 x 40 i amb un sol entrenament setmanal van sucumbir davant de les noies del Rubí, que es preparen per conquerir la lliga nacional i la copa de la reina, que el donaria el passaport per la màxima competició europea.
Les noies de l'Igualada-Premià van ser valentes i en cap moment es van deixar cohibir per la superioritat de les jugadores locals i van mirar d'aprofitar totes les ocasions possibles per tirar a porteria, però a part de L'Extraordinària defensa tenien una molt bona portera que va fer inútils tots els nostres esforços, però tot i això no van deixar d'insistir i en varies ocasions van disposar de l'oportunitat, que al final no es va materialitzar. Cal dir que les noies van millorant partit rera partit, tot i no disposar de gaires entrenaments.

Josep Anton Ropero