Desplaçament molt complicat a Sant Andreu, allà es juga bon hoquei i els partits son molt disputats, els juvenils van sortir a la pista molt motivats per la importància dels punts i el rival, així als dos minuts de joc en Xavi ja avança als igualadins amb una jugada personal 0-1, no podien començar millor les coses per l'equip, trenta segons després, pràcticament la jugada següent es en Marc Valls qui fa jugada amb l'Albert Muntadas i aquest acaba enviant el puck al fons de la porteria del Sant Andreu, 0 -- 2, tot semblava de color de rosa, en tres minuts dos gols a favor i semblava que dominaven amb comoditat, però les roses tenen espines i el Sant Andreu les va treure, des d'aquell moment, els jugadors de l'Igualada no van poder anotar en cap jugada més de la primera part, el joc entra en una espiral de joc molt fort i els igualadins no saben competir tant be com els barcelonins en aquest apartat i el cas es que els gols comencen a caure del costat barceloní, la majoria de jugada, els igualadins no estan jugant malament, però en els darrers metres els jugadors del Sant Andreu desfan les jugades per les bones o per les dolentes, finalitzant la primera part amb un 4 -- 2 al marcador, res a veure amb el 0 -- 2 dels tres primers minuts.
A la represa els igualadins han de fer el seu partit, no caure en els paranys dels barcelonins, hem de fer el nostre joc.
Però el cert es que tot continua igual, els barcelonins fent el seu joc i els igualadins sense poder acabar de trenar les jugades a la darrera part del camp contrari, i ells aprofiten totes les ocasions i en un contracop, sumen el 5 -- 2, els igualadins estan estorats, no saben com superar aquest joc dur.
Els minuts passen i el joc continua igual, els igualadins mirant de trenar jugades i els barcelonins sortint a la contra, fins que una nova jugada ara si d'en Marc Valls de nou contacta amb l'Albert i aquest desencalla el marcador igualadí i el fa moure fins el 5 -- 3, sembla que l'alegria torna i es veuen més espais els igualadins respiren una mica més i es de nou en Xavi que treu una jugada individual i torna a marcar, es el 5 -- 4, els igualadins s'estan apropant en el marcador, els nervis passen d'una a l'altra banqueta i en una jugada es passen i acaba expulsat el jugador barceloní, la jugada en superioritat es aprofitada pels igualadins que ara per part d'en Oriol, molt actiu aconsegueix el gol de l'empat, 5 -- 5 sembla un miratge, tal i com havia començat la segona part i la primera meitat de la segona, els igualadins juguen el seu millor hoquei, la porteria esta tancada per part d'en Miquel i els igualadins trenen jugades, que ara semblen més factibles de pujar al marcador, però els minuts es van esmicolant, manquen una mica menys de dos minuts quan en Xavi de nou fa jugada individual i amb un potent xut bat al porter barceloní, els igualadins han donat la volta al marcador, els jugadors del sant Andreu han perdut una mica els papers i els jugadors igualadins han estat més freds, i això els ha valgut arribar a la fi del partit amb una petita avantatja que seria definitiva, sonant el clàxon final i el marcador amb el 5 -- 6 definitiu.
|
FEMENÍ:
AE SANT ANDREU 11 & 3 HL IGUALADA-PREMIÀ
Portera: Verònica Barbero.
Jugadores de camp: Carla Albareda, Mireia Grados, Marina Llurba, Irene López, Clàudia Navarro, Regina Pey, Helena Rubio, Paula Sabaté i Marina Tallada.
Entrenador: Marc Ropero |
Molt bon partit jugat a Barcelona per les nostres jugadores, sols podem dir que han fet un extraordinari partit, si, amb lletres ben grosses, i es que qualsevol que miri el resultat pensara que nosaltres hem guanyat el partit, dons no, hem perdut, perquè estem tant contents, molt senzill, hem marcat 3 gols, hem aconseguit baixar molt el resultat en contra, a casa ens van marcar un contundent 0 -- 15 i el joc de l'equip ha millorat molt, tot son indicis per estar de lo més content d'aquest equip format per dos equips que no poden entrenar junts per manca de temps comú i pista.
Lo més important es que poc a poc les noies s'entenen millor i el seu joc ha millorat molt, que ens guanyen, si, però nosaltres juguem cada dia millor i això es el que més ens motiva.
Felicitats a tot l'equip pel treball que esteu fent i a la marina, la Mireia i la Clàudia, a elles per aconseguir l'objectiu de poder marcar, moltes felicitats campiones.
Josep Anton Ropero |